Club de lectura

Us informem que el próxim club de lectura será el 17 d'abril a les 20:30h.
El llibre que comentarem és "Primavera,estiu, etc..." de Marta Rojals. També us adjunto uns links sobre el llibre.

http://llibreter.blogspot.com/2011/02/primavera-estiu-etcetera.html

http://viuillegeix.wordpress.com/2012/01/11/primavera-estiu-etcetera-marta-rojals/

Fins aviat,

Comentari llibre: "El cor és un caçador solitari"

Club de Lectura Cafè de les Lletres. 15 de març de 2012.
El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers, 1940.

El cor és un caçador solitari és la primera novel·la de Carson McCullers, amb la qual es guanyà la fama de noia prodigi de la literatura nordamericana, ja que fou publicada quan ella tenia 23 anys.
Nua i colpidora, la narració retrata la realitat social dels habitants de les ciutats del Sud nordamericà durant la crisi dels anys 30, moment en que la fam i la misèria regnaven el dia a dia de la major part dels habitants del país més poderós del planeta.
En la mateixa línia d’autors com William Faulkner, McCullers habita la obra amb personatges marginals i marginats. Explica les seves vides en la recerca de sentit. Vides dures, marcades per la injustícia i la manca de comunicació i de cultura.
Els diferents protagonistes d’aquesta obra són clars exemples d’això. El mateix senyor Singer, mut, viu en un estat permanent d’incomunicació. No expresa res. Però, paradoxalment, i com a mostra de la dificultat de comunicar-se que tenen els que si poden parlar, ell és el millor interlocutor de tots els altres, persones que no volen interectuar, sinó que només volen buidar el pap i quedar-se una mica més tranquils, una mica menys turmentats.
La vida tràgica d’aquests éssers avança com un degoteig incessant i inevitable. En la lluita interior de cadascun d’ells, sembla que, a moments, s’hi escola una lleugera remor d’esperança. La Mick es perd en la música, el doctor Copeland se sent més a prop del seu designi, o Biff manisfesta cert plaer davant la comoditat física de la seda i els cigars. Però l’obscuritat sempre torna. Les desgràcies acaben apareixent i fent recordar a cadascú que el seu lloc és el que és, i que en aquell món jerarquitzat i dominat per una minoria, és impossible viure millor.
Les reflexions i la temàtica que Carson McCullers aporta la converteixen en una veu profètica i pionera, ja que la seva obra tracta temes des d’una posició molt revolucionària per la època en que està escrita. Racisme, conflicte de classes, sexualitat i desigualtat de gènere són alguns dels aspectes que treballa des d’un prisme crític i modern, digne testimoni de les grans discusions que aquests temes haurien de generar al llarg del trepidant segle XX.

Jordi Vidal

Club de Lectura. 1Q84 Parts I i II, Haruki Murakami, 2011.

1Q84 Parts I i II, Haruki Murakami, 2011.

“De nou penso en Murakami i tot és el mateix malgrat que res ha deixat de canviar. Alguns s’han quedat pel camí i d’altres van arribant. A cada moment, al món nou de l’amor, mires al cel i hi ha dues llunes. La teva i la meva. Som tu i jo. Veure-les les dues ens fa viure un món nou. Un món que només tu i jo sabem que és un món nou. Perquè, al cap i a la fí, per la resta de la humanitat, tot segueix sent el mateix, encara que tu i jo haguem descobert que no podem seguir vivint prescindint l’un de l’altre.

A les muntanyes, vora llars de foc càlides i acollidores, es planifiquen revolucions que faran canviar el món. Però tu i jo sabem que les revolucions que fan canviar el món no es planifiquen. Per molt que canvii el món, res serà diferent si les persones que l’habiten no es revolucionen a sí mateixes.

I la gent es mata i es mor. I d’altres resten aquí i pasegen sota el braç revolucions que de tant seves que són i de tant certes que són no els acaben de trobar sentit. Perquè els han ensenyat que el sentit està allà a fora, que s’ha de sortir a busca’l.”

I Murakami, com Pynchon, com Roth, com Bolaño, és un dels autors dels últims temps que persegueix la seva revolució i que està disposat a desequilibrar les lleis de la versemblança en busca de la novel·la total. Aquella novel·la on discurs, temps i espai prenen una dimensió pròpia que s’escapa del que la precedeix. Aquella novel·la on els temes tractats són tants i tant profunds que fan minsa qualsevol possible enumeració. Al cap i a la fi, 1Q84 es pot considerar com una reflexió sobre les quatre grans qüestions tractades per la filosofia i les religions de tots els temps: què és la vida?, què és l’amor?, què és la mort?, què és el coneixement?.

Preguntes que no tenen resposta i que per aquest motiu esdevenen el motor de tota vida humana. La ficció que crea Murakami posa a l’abast de tothom la palpitació d’aquest motor. Un llenguatge planer per a unes històries extranyes en les que persones aparentment normals, d’aquelles que no et miraries si te les creuessis pel carrer, acaben esdevenint pous de misteri i portadors d’un poder incontrolable.

Murakami també domina a la perfecció la mesura dels tempos. La superposició de diferents trames fan que el lector prengui especial atenció en el que està llegint, ja que les dues trames en algún moment es trobaran, segur, i el lector vol anar recollint tots els indicis que puguin donar sentit o esdevenir cabdals en el moment en que això succeeixi.

Aquestes primera i segona part de la novel·la més ambiciosa de Murakami, s’incoluen en la línia de les seves obres més oníriques o fantàstiques, sense cap mena de dubtes. Veurem com es resol en la tercera part el seu caràcter apocalíptic, ja que moltes vegades la creació de mons i històries tant complexes posen dificultats a l’hora de concloure’ls.

Al mateix temps, i tot i que pot ser considerat una mera curiositat o coincidència, el païs de Murakami es va veure afectat, poc després de la publicació de la novel·la, en una situació de caos i de desastre ecològic i social que no pot passar desapercebut pels agents culturals del païs, Murakami entre ells com a escriptor. Veurem com afecta això a la tercera part de la seva història, si es que no estava escrita i dipositada abans de la catàstrofe.

Jordi Vidal

COMENTARI LLIBRE 1Q84 LLIBRE 3

Us deixem el comentari al CLUB DE LECTURA del llibre de MURAKAMI "1Q84 Llibre 3".

1Q84 Parts III, Haruki Murakami, 2011.

La última part de 1Q84 no sembla veure’s afectada pel que va succeïr al Japó poc després de la publicació de les dues primeres parts. Probablement es ser molt ingenu pensar que hagués pogut ésser d’una altra manera.

Però la obra seguexi creixent, no només en dimensió, sinó també en profunditat, vegem dos exemples:

-Personatges:

A la tercera part de 1Q84 hi trobem ja una primera gran sorpresa. Les dues històries que narrava Murakami es converteixen en tres. El tercer personatge en entrar en discòrdia és Ushikawa. Un individu que en les altres dues parts apareix amb un paper que podriem considerar quasi quasi ni secundari. Però és així, Ushikawa comença a prendre protagonisme en la dansa de la història i ho fa de manera brillant. Murakami aconsegueix, una vegada més, dotar de humanitat un ésser arrogant i despreciable. Una persona que fa engúnia només de mirar-la, de la qual ningú en vol saber res més, i que ha aprofitat aquesta condició per explotar al màxim les seves virtuts. L’evolució d’aquest personatge al llarg d’aquesta última part del llibre és significativa. Comença despertant tots els temors del lector. És viu i agut i sembla que el seu objectiu no se li pugui resistir durant molt de temps. Però a mesura que es va acostant a l’objectiu, també se’n va allunyant. Ell mateix va patint una transformació (no se sap si sota la influència de Fukaeri) en sentit decadent, que fa intuïr al lector que, per molt que s’acosti a Tengo i Aomame, mai tindrà prou força per impedir que ells es trobin i el desenllaç “feliç” arribi. A mesura que avança la història, les forces del mal flaquegen, a diferència de les forces del bé, que cada vegada prenen més força. L’evolució i la fi dels tres personatges reflecteix perfectament aquest procés.

Murakami continua mesclant amb criteri la contenció i la poesia asiàtiques amb la trepidància del thriller més occidental. Tots els seus personatges estan meticulosament construits. No hi ha cap “persona normal” en les seves històries, com segurament tampoc n’hi ha cap en les nostres vides. Tothom, absolutament tothom té aquell tret característic que el diferencia dels que l’envolten, i l’autor sap donar una personalitat molt definida als que participen de les seves trames. La Madame, Tamaru, Fukaeri, fins i tot les infermeres que es fan càrrec del pare de Tengo, estan definides magistralment i no presenten cap fisura en la seva definició com a persones.

-Argument:

Els dos mons que durant les dues primeres parts de l’obra s’anaven trobant esporàdicament, en aquesta tercera comencen a creuar-se amb persistència. Primer, el desconcert de Tengo i Aomame es manté. No entenen res, naveguen cadascú absort en la seva lluita, buscant-se mutuament però confusos i desolats. Però més endavant es comencen a intuir, es comencen a sentir. I el trànsit entre 1984 i 1Q84 (o a la inversa) esdevé un camí inevitable .

En les obres de Murakami es veu que aquesta relació entre els dos mons que crea es dona cada vegada de manera més reeixida i eficaç.

Jordi Vidal.

CLUB DE LECTURA

El llibre escollit aquest mes al club de lectura és: "El cor és un caçador solitari" de l'escriptora Carson McCullers.
Aquí us deixem un enllaç d'aquesta autora al wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Carson_McCullers.

El CLUB serà el dia 15 de Març