- " Fum, fum, fum" de la Pilarín Bayès i
- " En Banyeta i el caganer"
Ja sabeu, aquest dijous a les 17:45h.
dimarts, 22 de novembre del 2011
El conte de dijous
Aquest dijous 24 de novembre, La Joana ens explicarà aquest dos contes:
- " Fum, fum, fum" de la Pilarín Bayès i
- " En Banyeta i el caganer"
Ja sabeu, aquest dijous a les 17:45h.
- " Fum, fum, fum" de la Pilarín Bayès i
- " En Banyeta i el caganer"
Ja sabeu, aquest dijous a les 17:45h.
diumenge, 20 de novembre del 2011
Comentari llibre CLUB DE LECTURA
Club de lectura Cafè de les Lletres.
Una dona de fiar, Robert Goolrick, 2009.
La primera novel·la de Robert Goolrick ens descobreix un estil sobri i refinat, tant pel que fa al llenguatge com a l’estructura narrativa. Aquest expublicista nord-americà aconsegueix amb “Una dona de fiar” una mescla ben compensada de literatura clàssica i moderna. L’ambient inhòspit i obscur dels hiverns del “Middle East” de principis del segle XX acull la trama d’enganys, amors i redempció que viuen i comparteixen els personatges principals de l’obra.
No és tanta la diferència, sembla voler dir-nos Goolrick, entre la misèria humana que pobla el món rural i la que pobla les grans metròpolis. En Ralph Truitt s’ha pogut passejar per un lloc i per l’altre. Al cap i a la fí són les persones i no pas els indrets qui alberga el bé i el mal. No es pot fugir dels sentiments, de les emocions i dels valors que et conformen com a persona. No hi ha ningú que se salvi del seu passat. La vida ens acaba convertint en el resultat d’allò que hem viscut.
Els tres personatges principals de la novel·la ens són presentats com a persones fosques i dolentes. Persones que han mentit, que han fugit i que han traït a qui els ha obert el seu cor. Però tot i això, en un moment o altre, el lector acaba sentint simpatia o compassió per cadascún d’ells. La soledat d’en Ralph, el penediment de la Catherine o la ràbia de l’Antonio aconsegueixen captivar el lector en algún moment de l’obra. Aconseguint així que empatitzem amb actituds que, a primer cop d’ull, ens han semblat absolutament reprobables. Cadascún d’ells, al mateix temps, acaba assolint la redempció d’una manera o altra. La Catherine i en Ralph acaben estimant com mai a la vida haguéssin imaginat que serien capaços d’estimar. L’Antonio mor. Però mor, tot i que enfonsat en la seva pròpia maldat, havent assolit com a mínim una mica de consciència de la persona en la que s’ha convertit.
Quí és més o menys digne del perdó? Quí és més o menys responsable dels seus actes? Preguntes que, com molt bé sap l’autor d’aquesta història, no sempre es poden respondre:
“La Catherine va plorar per la fredor que ell podia arribar a demostrar. No era culpa d’ell. Gairebé res del que passa és culpa de ningú.” Pàg. 282.
Una dona de fiar, Robert Goolrick, 2009.
La primera novel·la de Robert Goolrick ens descobreix un estil sobri i refinat, tant pel que fa al llenguatge com a l’estructura narrativa. Aquest expublicista nord-americà aconsegueix amb “Una dona de fiar” una mescla ben compensada de literatura clàssica i moderna. L’ambient inhòspit i obscur dels hiverns del “Middle East” de principis del segle XX acull la trama d’enganys, amors i redempció que viuen i comparteixen els personatges principals de l’obra.
No és tanta la diferència, sembla voler dir-nos Goolrick, entre la misèria humana que pobla el món rural i la que pobla les grans metròpolis. En Ralph Truitt s’ha pogut passejar per un lloc i per l’altre. Al cap i a la fí són les persones i no pas els indrets qui alberga el bé i el mal. No es pot fugir dels sentiments, de les emocions i dels valors que et conformen com a persona. No hi ha ningú que se salvi del seu passat. La vida ens acaba convertint en el resultat d’allò que hem viscut.
Els tres personatges principals de la novel·la ens són presentats com a persones fosques i dolentes. Persones que han mentit, que han fugit i que han traït a qui els ha obert el seu cor. Però tot i això, en un moment o altre, el lector acaba sentint simpatia o compassió per cadascún d’ells. La soledat d’en Ralph, el penediment de la Catherine o la ràbia de l’Antonio aconsegueixen captivar el lector en algún moment de l’obra. Aconseguint així que empatitzem amb actituds que, a primer cop d’ull, ens han semblat absolutament reprobables. Cadascún d’ells, al mateix temps, acaba assolint la redempció d’una manera o altra. La Catherine i en Ralph acaben estimant com mai a la vida haguéssin imaginat que serien capaços d’estimar. L’Antonio mor. Però mor, tot i que enfonsat en la seva pròpia maldat, havent assolit com a mínim una mica de consciència de la persona en la que s’ha convertit.
Quí és més o menys digne del perdó? Quí és més o menys responsable dels seus actes? Preguntes que, com molt bé sap l’autor d’aquesta història, no sempre es poden respondre:
“La Catherine va plorar per la fredor que ell podia arribar a demostrar. No era culpa d’ell. Gairebé res del que passa és culpa de ningú.” Pàg. 282.
Presentació llibre "El prodigi"
En Gerard Guix ens va parlar de la importància d' "enganxar" a la lectura als nois de 13 a 16 anys, generalment poc lectors. Ho aconsegueix amb un llenguatge molt planer i àgil i creant situacions quotidianes pels nois d'aquesta edat, que xategen, parlen pel facebook, s'envien sms i a vegades els costa asimilar els canvis del seu cos. Perque el seu objectiu, diu en Gerard, és aconseguir fer-los gaudir de la lectura.
També ens va explicar diferents situacions que passen al llibre, com que el protagonista és un noi, no hi ha història d'amor, la ciutat protagonista és Barcelona, que, per cert, queda destruida, i d'altres situacions que no són les que veiem a tot arreu.
En definitiva, una novel.la per tothom, que us animem a llegir.
dimecres, 16 de novembre del 2011
Club de lectura - 12 de desembre
Pel més de desembre llegirem "El mapa i el territori", de Michel Houellebecq. Es tracta d'un dels autors en llengua francesa més tinguts en compte en els darrers anys. Houellebecq no deixa indiferent a ningú, té tants admiradors com detractors. La seva manera freda, inclús sarcàstica de analitzar la societat en la qual vivim l'ha dut a guanyar-se aquesta fama de nihilista i prepotent que l'envolta.
A tall d'anècdota, i com ja vam comentar al club, explicar que, just després de publicar-se aquest últim llibre seu, i quan havia de començar-ne la promoció, Houellebecq va desaparèixer, igual que el personatge del seu llibre. Seguint el link podreu veure una notícia que ho explica: (http://www.lavanguardia.com/libros/20110915/54216336186/el-escritor-michel-houellebecq-en-paradero-desconocido.html)
Esperem que el llibre us sigui interessant "per positiu o per negatiu", i que generi un bon debat.
dijous, 10 de novembre del 2011
Presentació del llibre EL PRODIGI de Gerard Guix.
El divendres 18 de novembre al cafè de les lletres, tindrem a En Gerard Guix presentant els seus llibres "El prodigi" i "L'enginy".
Aquesta novel·la, en principi destinada al public juvenil, però totalmente recomanable per tothom, explica la història d’un noi que es diu Axel. Arrel del divorci dels seus pares, arriba a Barcelona, i a partir d'aqui, comencen a passar coses i més coses! fins que al final…
ei, eiiiiii, no us ho explicaré, la veritat és que enganxa molt i molt i et deixa amb ganes de continuar.
Apunteu a l'agenda, dia 18 de novembre a les 20:00h. Presentació del llibre.
dimecres, 2 de novembre del 2011
El conte de dijous
El conte de la tarda de dijous 3 de novembre serà: "Les princeses també es tiren pets.
"El pare de Laura va agafar el llibre secret de les princeses i li va contar a la filla una cosa que no sabia ningú... Descobreix aquest secret que la gent desconeix."
Us esperem...
"El pare de Laura va agafar el llibre secret de les princeses i li va contar a la filla una cosa que no sabia ningú... Descobreix aquest secret que la gent desconeix."
Us esperem...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)