dimarts, 20 de novembre de 2007

us recomanem: el noi del pijama de ratlles


Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l'altre costat de la tanca. L'honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d'una qualitat literària molt humana i d'una força narrativa captivadora.
Si heu llegit el llibre podeu enviar la vostra opinió.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola jo he llegit el llibre, i he vist la pelicula. Crec que está be peró trovo que el nen de pare nazi es una mica encantat, al no adonarse de res. ja se que son petits, peró hem sembla una mica extrany.

Elvira ha dit...

no he llegit el llibre ni vist la película. però si d'altres llibres que narren les vivències dels pocs testimonis que s'han atrevit a recordar a través de l'escriptura. Testimonis directes, reflexions, Levi, Arendt, Traverso, Steinberg... El més trist i extrany, com tu dius, és aquesta ignorància volguda o ingènuament necessària del que no s'atreveix a admetre el que viu o el que veu. Trobo ben normal que sigui un nen a qui li costa adonar-se'n, però crec que és més trist saber que hi havia adults a qui succeïa el mateix i, tantmateix,tot i que haurien tingut la capacitat per a posar-hi remei en la mesura del possible, no ho van fer. Sempre, es clar, generalitzant. Els casos individuals s'haurien de citar un per un. Et recomano, si més no per complementar el teu llibre, la trilogia de Primo Levi, Els enfonsats i els salvats, del mateix autor, o les Cròniques d'un altre món de Paul Steinberg.

Aloma ha dit...

Hola a tothom,

Jo he llegit el llibre. Per una banda estic d'acord amb la companya lectora que malgrat que els nens siguin nens, són més conscients del què ens pensem de les coses, i des del meu punt de vista això desvirtua la realitat.

D'altra banda dir que el llibre és bo però el final és -pel meu gust- excessivament ràpid, en quatre pàgines passen massa coses.

Tot i així, és un llibre que està bé de llegir.