club_de_lectura._ la festa de la insignificancia.

El passat 23/10/2014 vam comentar al nostre club de lectura " la festa de la insignificancia" de Milan Kundera. Aquí us deixem el comentari.

La festa de la insignificança, de Milan Kundera, 2013.

Diuen que amb els anys, les persones es van desprenent de tot allò superflu i finalment només en queda l’essència. Pot passar el mateix amb l’escriptura, amb els textos dels escriptors que segueixen produint fins a la vellesa.

A l’edat de 85 anys, Milan Kundera és un dels escriptors que han donat forma a la literatura europea durant l’últim quart del segle XX. I sembla que ha arribat l’hora de posar la cirereta a un univers literari propi, profund, filosòfic, estètic.

Kundera dóna forma teatral a la celebració del no-sentit. Set capítols/actes, cada un dels quals compta amb les seves escenes, i que esdevenen una consecució de la importància que té acceptar que tot té molt poca importància. Podem cercar en La festa de la insignificança l’herència de un seguit de tradicions teatrals, pictòriques, filosòfiques i literàries que han marcat el segle XX europeu. L’avantguarda de Breton, el psicoanalisis de Freud, el teatre de l’absurd de Beckett o la deconstrucció de Derrida.

Kundera ha jugat sempre amb la ironia, amb la incredulitat, amb la sàtira i el límit del sentit versemblant de les coses. A La festa de la insignificança s’hi troba un cant a totes aquestes característiques, que culmina amb el fragment final, que porta el mateix títol que el llibre i on s’afirma que “la insignificança és l’essència de l’existència.  

Cal recordar que Milan Kundera és d’aquells autors que ha contribuït amb obres de ficció per a la biblioteca universal, sinó que també ha posat el seu granet de sorra en la teoria literària i els estudis de gènere, sobretot de la novel·la.

Jordi Vidal.