divendres, 11 de març de 2016

Club de lectura

CLUB DE LECTURA 17de març.
Publiquem el comentari de Jordi Vidal del llibre anterior "oso" .

Club de Lectura Cafè de les Lletres18 de febrer del 2016

Oso de Marian Engel 1980

Lou troba una escletxa per escapar d’una existència que la té empresonada. Una feina monòtona, unes relacions desangelades, una vida, en definitiva, on la manca d’horitzons esdevé cada vegada més angoixant, més insuportable, més abismal. Salta al buit aprofitant la ocasió d’abandonar-ho tot, encara que sigui momentàniament, per trobar-se amb ella mateixa. 

I en el seu salt al buit es troba amb la natura, amb l’ós, amb la realitat. Ha decidit no amagar el cap sota l’ala, i no ho fa. Es deixa viure el dia a dia, es deixa portar per aquest dia a dia, i es va redescobrint i retrobant amb aquella part de si mateixa que la manté serena, tranquil·la i vital. 

Es veu que la novel·la de Marian Engel va generar gran rebombori en el moment de la seva primera publicació, any 1980. La relació entre una dona i un ós, si l’analitzem únicament en termes zoofílics, pot generar aquest rebombori, i res més. 

Tanmateix, al llegir Oso, la relació entre els dos personatges principals pot aportar al lector molt més que això. L’idil·li entre Lou i l’ós succeeix amb naturalitat, no neix d’una vexació, tampoc podem afirmar que neixi d’un estat de desesperació o de necessitat imperiosa d’alguna cosa que no sigui comunicar-se. Lou es comença a relacionar amb l’ós i l’amistat, l’amor, l’erotisme sorgeixen com podrien sorgir en qualsevol relació que es visqui sense expectatives, amb respecte, amb amor. 

 

Amb els anys, Oso ha esdevingut un dels referents de la novel·la contemporània canadenca. Podriem dir que pertany al sel·lectiu grup de pots petits del corpus de la confitura literària del país. Amb una brevetat estremidora i volàtil a parts iguals, Engel aprofundeix en la consciència humana pintant un quadre despullat de dogmatismes i tabús. El llenguatge passa gairebé desaparcebut, la qual cosa pot ser una gran virtut. Els temes hi són suggerits, mai atacats amb llança i escut.  Els personatges, tots ells, són d’una sinceritat brillant i brutal.

Al posar punt i final a la lectura de la història de la Lou i l’ós, podem pensar que hem llegit una novel·leta que explica la història d’amor i sexe entre una dona i un ós, o podem qüestionar-nos quin és el lloc de l’home en relació a tots els altres habitants del planeta, quina capacitat de dicisió tenim respecte les nostres pròpies vides, si estem disposats a coneixer-nos profundament a nosaltres mateixos o no hi estem disposats, si es pot estimar sense condicions. 

La petita història de Oso, convida a això i a moltes altres qüestions.