divendres, 25 de maig de 2018

club de lectura.

El passat 17 de Maig vam comentar al nostre Club de Lectura el llibre "Les vuit Muntanyes" de Paolo Cognetti, i vam parlar i gaudir molt d'aquesta meravellosa novel.la. Us delecto amb el comentari que va fer del llibre la Lidia Vila, participant del nostre club.
Resultat d'imatges de LES VUIT MUNTANYES

Les vuit muntanyes, Paolo Cognetti

Llegint Les vuit muntanyes el lector fa un viatge de contrastos entre la lletjor de la ciutat, on tot és soroll i moviment, i la bellesa de la muntanya, plena de silencis i soledat. La trama no només es mou de la ciutat al camp i del camp a la ciutat, també és un viatge de contrast entre diferents maneres d’afrontar la vida.
En aquest marc se situa la història d’amistat entre els dos protagonistes: en Pietro, un noi de ciutat una mica tímid, i en Bruno, un noi de poques paraules que pastura les vaques i no ha sortit del poble. Durant el transcurs del relat els veiem créixer i fer-se amics, encara que no sempre estaran en contacte. El pas dels anys els fa madurar i prendre camins diferents. En Pietro ha estat educat per competir, per conquerir els pics més alts, però no vol seguir el seu pare i es dedicarà a viatjar. Ha après del seu amic a gaudir dels detalls de la natura. En Bruno, arrelat a la terra,  voldrà portar una vida convencional formant una família i muntant un negoci. Veu en la família del Pietro allò que ell no ha tingut, però no li sortirà bé. Tal com diu ell mateix “un ha de fer el que la vida l’hi ha ensenyat a fer”.  La casa que construeixen a la muntanya és el seu refugi d’amistat, però també un lloc on aïllar-se del món. Allà no passa res i passa tot. 
L’argument és aparentment senzill però va creixent igual que la muntanya, va modelant els personatges igual que el paisatge, per acabar amb un final poc previst.
La muntanya és present en tota la lectura i es converteix en una protagonista més. Actua com a metàfora de la vida per mostrar les relacions humanes més íntimes: entre els dos amics, entre pares i fills i entre amants. 
Així és com Paolo Cognetti escriu sobre els valors més essencials i que reivindica creant el contrast entre la vida de ciutat i la de camp. L’autor viu llargues temporades en solitari a la muntanya i aquesta experiència li permet crear una història emotiva. El relat en primera persona li dona la força suficient perquè el lector s’endinsi a cada paisatge descrit fins a sentir el fred de la neu, l’aigua del rierol, el cant dels ocells i el silenci que ho envaeix tot. El mateix silenci de la muntanya que un dia s’emporta el Bruno. 
Lídia Vila

Cap comentari: