dijous, 1 de març de 2012

Club de Lectura. 1Q84 Parts I i II, Haruki Murakami, 2011.

1Q84 Parts I i II, Haruki Murakami, 2011.

“De nou penso en Murakami i tot és el mateix malgrat que res ha deixat de canviar. Alguns s’han quedat pel camí i d’altres van arribant. A cada moment, al món nou de l’amor, mires al cel i hi ha dues llunes. La teva i la meva. Som tu i jo. Veure-les les dues ens fa viure un món nou. Un món que només tu i jo sabem que és un món nou. Perquè, al cap i a la fí, per la resta de la humanitat, tot segueix sent el mateix, encara que tu i jo haguem descobert que no podem seguir vivint prescindint l’un de l’altre.

A les muntanyes, vora llars de foc càlides i acollidores, es planifiquen revolucions que faran canviar el món. Però tu i jo sabem que les revolucions que fan canviar el món no es planifiquen. Per molt que canvii el món, res serà diferent si les persones que l’habiten no es revolucionen a sí mateixes.

I la gent es mata i es mor. I d’altres resten aquí i pasegen sota el braç revolucions que de tant seves que són i de tant certes que són no els acaben de trobar sentit. Perquè els han ensenyat que el sentit està allà a fora, que s’ha de sortir a busca’l.”

I Murakami, com Pynchon, com Roth, com Bolaño, és un dels autors dels últims temps que persegueix la seva revolució i que està disposat a desequilibrar les lleis de la versemblança en busca de la novel·la total. Aquella novel·la on discurs, temps i espai prenen una dimensió pròpia que s’escapa del que la precedeix. Aquella novel·la on els temes tractats són tants i tant profunds que fan minsa qualsevol possible enumeració. Al cap i a la fi, 1Q84 es pot considerar com una reflexió sobre les quatre grans qüestions tractades per la filosofia i les religions de tots els temps: què és la vida?, què és l’amor?, què és la mort?, què és el coneixement?.

Preguntes que no tenen resposta i que per aquest motiu esdevenen el motor de tota vida humana. La ficció que crea Murakami posa a l’abast de tothom la palpitació d’aquest motor. Un llenguatge planer per a unes històries extranyes en les que persones aparentment normals, d’aquelles que no et miraries si te les creuessis pel carrer, acaben esdevenint pous de misteri i portadors d’un poder incontrolable.

Murakami també domina a la perfecció la mesura dels tempos. La superposició de diferents trames fan que el lector prengui especial atenció en el que està llegint, ja que les dues trames en algún moment es trobaran, segur, i el lector vol anar recollint tots els indicis que puguin donar sentit o esdevenir cabdals en el moment en que això succeeixi.

Aquestes primera i segona part de la novel·la més ambiciosa de Murakami, s’incoluen en la línia de les seves obres més oníriques o fantàstiques, sense cap mena de dubtes. Veurem com es resol en la tercera part el seu caràcter apocalíptic, ja que moltes vegades la creació de mons i històries tant complexes posen dificultats a l’hora de concloure’ls.

Al mateix temps, i tot i que pot ser considerat una mera curiositat o coincidència, el païs de Murakami es va veure afectat, poc després de la publicació de la novel·la, en una situació de caos i de desastre ecològic i social que no pot passar desapercebut pels agents culturals del païs, Murakami entre ells com a escriptor. Veurem com afecta això a la tercera part de la seva història, si es que no estava escrita i dipositada abans de la catàstrofe.

Jordi Vidal